FILOEMBOLICS

Bertrand Russell:  Filòsof, matemàtic, escriptor, educador, divulgador...
Vivió 97 años (1872 - 1970),se casó en cuatro ocasiones, escribió más de 70 libros, estuvo dos veces encarcelado, recibió el premio Nobel de literatura en 1950, luchó por el voto de la mujer, el pacifismo y por la fundación de una organización mundial que, aglutinando a todas las naciones, lograse poner fin a todas las guerras. Sus obras en el ámbito de la lógica y los fundamentos de la matemática supusieron su mayor aportación al campo de la filosofía. Fuera de ésta es conocido por sus, entonces "escandalosos", escritos en torno a la religión, la guerra, el matrimonio, el trabajo o el sexo. Figura controvertida y polémica, amada por unos y vilipendiada por otros, tanto la obra como la vida de Bertrand Russell se caracterizó por un talante crítico, una pasión profunda e intensa y una independencia de pensamiento cuya frescura y vitalidad sigue latiendo en sus escritos.

“De fet, el valor de la filosofia s’ha de buscar en bona mesura en la seva real incertesa. L’home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i país, i d’aquelles creences que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per a aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no susciten cap problema, i les possibilitats no familiars són refusades desdenyosament. En canvi, des del moment en què comencem a filosofar, trobem que fins i tot els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt imcompletes. La filosofia, per bé que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del consum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en alt grau el nostre coneixement del que poden ser; refusa el dogmatisme segons com arrogant d’aquells que mai no s’han introduït en la regió del dubte alliberador i manté viu el nostre sentit de l’admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar”.